Laudatio com a instructor de l'expedient de Fill Adoptiu de la Ciutat de Borriana a Joan Jesus Pla i Villar i per manament de l'Alcalde José Ramon Calpe. 16 de juliol de 2014.
“El baladre creixia a garberes a tot el llarg del barranc que passava per davant de ma casa. M’agradava veure’l sempre tan verd i ell agraïa els glops de sol que queien com un cant de cadernera, i treia pels caps de les seues branques unes flors roses que mai no he tastat perquè diuen que són força verinoses.
El baladre creixia en companyia d’un riu de pedres, i per això, quan jo era menuda, pensava que el barranc deuria fer olor de pedra ramblenya. El barranc lliscava com una serp ampla i es perdia tot buscant la mar entre una renglera de lledoners que, a la tardor, dibuixaven lledons negres entre el seu verd.”
Així comença la que potser és l'obra més coneguda de Joan Pla, Mor una vida, es trenca un amor, una novel•la que ha estat una fita en la literatura valenciana actual.
I és que el nostre homenatjat ha tingut un paper ben rellevant en les lletres valencianes recents. Nascut a Artana el 1942, va passar la infantesa als peus de la Serra d’Espadà, una mica despreocupat pels estudis escolars, quan estos no eren més que una mera interrupció dels jocs del carrer. Així i tot, va cursar batxillerat i posteriorment estudis de Ciències Econòmiques a Barcelona durant tres anys. Al final es va decantar per completar estudis de Magisteri a Castelló, ja que se sentia més atret per l’ensenyament que no pas pel món empresarial.
El 1971, arran del seu matrimoni amb Mercedes Ramos, Joan Pla se'n ve a viure a Borriana i s’integra en l’Agrupació Borrianenca de Cultura, on coneix futurs escriptors i gaudeix d'un ambient favorable que l'impulsa a desvelar la seua vocació literària. Treballa com a professor i, establert a Godelleta (València) durant uns anys, comença les seues provatures literàries fins que el 1980 rep un premi per una narració curta, premi Malva-rosa, No fiqueu llorers sobre el meu nom. L’any següent queda finalista dels premis Ciutat de València amb Mor una vida, es trenca un amor i, arran d’ací, el 1984, amb el naixement de Gregal Llibres, emprén una fructífera carrera literària que ha culminat amb uns quants premis i una cinquantena de novel•les, repartides en diverses editorials valencianes i catalanes i adreçades majoritàriament a un públic juvenil.
El regidor Enric Safont i Joan Pla
Entre els premis que ha rebut, podem esmentar, cronològicament, el Premi Vila de l’Eliana, amb La venjança dels criptosaures (1993); el Ciutat de Vila-real de narrativa, amb Marta i el geni del molí (1993); el Ciutat d'Alzira-Bancaixa de narrativa juvenil, amb Només la mar ens parlarà d’amor (1998); el Ciutat d'Alzira-Vicent Silvestre de narrativa infantil, amb L’autobús d’aniràs i no tornaràs (2000); el Ciutat de Torrent de novel•la, amb Cartes d’amor i de mort (2001); el de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, amb El tresor de Barba-rossa (2002); el Ciutat de Borriana de novel•la juvenil, amb El cant de l’últim rossinyol (2005), o l’Enric Valor de narrativa juvenil, amb La maledicció del Graal càtar (2009).
A més de les obres mencionades, cal destacar: L'anell del papa Luna, Els enemics de Bola de Drac, L’estranya mort de Berta, L’illa del faraó, El temps no passa per Montmartre, Camí sense retorn, Pou sense fons ‘on the rocks’, El secret del collar de diamants, finalista el 2009 del Ciutat de Torrent, El crim del mas maleït, La violinista de París, finalista també el 2009 del Bancaixa d’Alzira, a més del conegudíssim i ja esmentat Mor una vida, es trenca un amor, que ha marcat una època en la literatura valenciana, amb més de cent mil exemplars venuts. Juntament amb la seua producció narrativa orientada al públic infantil i juvenil, és també autor de tres novel•les de gènere negre per a adults: Un cadàver amanit amb xampany, Tots els noms d’Eva i Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building. Igualment, ha participat en publicacions col•lectives, com ara Un pont sobre el meridià, produït per l'entitat intercomarcal El Pont Cooperativa de Lletres.
Entre els premis que ha rebut, podem esmentar, cronològicament, el Premi Vila de l’Eliana, amb La venjança dels criptosaures (1993); el Ciutat de Vila-real de narrativa, amb Marta i el geni del molí (1993); el Ciutat d'Alzira-Bancaixa de narrativa juvenil, amb Només la mar ens parlarà d’amor (1998); el Ciutat d'Alzira-Vicent Silvestre de narrativa infantil, amb L’autobús d’aniràs i no tornaràs (2000); el Ciutat de Torrent de novel•la, amb Cartes d’amor i de mort (2001); el de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, amb El tresor de Barba-rossa (2002); el Ciutat de Borriana de novel•la juvenil, amb El cant de l’últim rossinyol (2005), o l’Enric Valor de narrativa juvenil, amb La maledicció del Graal càtar (2009).
A més de les obres mencionades, cal destacar: L'anell del papa Luna, Els enemics de Bola de Drac, L’estranya mort de Berta, L’illa del faraó, El temps no passa per Montmartre, Camí sense retorn, Pou sense fons ‘on the rocks’, El secret del collar de diamants, finalista el 2009 del Ciutat de Torrent, El crim del mas maleït, La violinista de París, finalista també el 2009 del Bancaixa d’Alzira, a més del conegudíssim i ja esmentat Mor una vida, es trenca un amor, que ha marcat una època en la literatura valenciana, amb més de cent mil exemplars venuts. Juntament amb la seua producció narrativa orientada al públic infantil i juvenil, és també autor de tres novel•les de gènere negre per a adults: Un cadàver amanit amb xampany, Tots els noms d’Eva i Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building. Igualment, ha participat en publicacions col•lectives, com ara Un pont sobre el meridià, produït per l'entitat intercomarcal El Pont Cooperativa de Lletres.
Pel que fa a la llengua de les seues obres, si bé ha escrit també en castellà i fins i tot en gallec, el valencià, com no podia ser d'altra manera, és la llengua vehicular de la majoria dels seus llibres, atés, d'una banda, el compromís de Joan Pla amb la seua terra i la seua cultura i, d'altra banda, la seua voluntat manifesta d'afavorir el procés de normalització de la nostra llengua. A través dels seus llibres, molts xiquets i joves han descobert el plaer de la lectura en valencià, han somiat en valencià, han viatjat pel nostre territori i pel món sencer en valencià, s'han emocionat en valencià i s'han posat en la pell de mil personatges, molt distints i variats però sempre amb la característica comuna de parlar la nostra llengua. Sens dubte ha demostrat amb fets que en valencià també es poden crear grans històries i això ha contribuït de manera innegable que la nostra llengua recuperara àmbits d'ús dels quals malauradament s'havia vist desplaçada en el passat.
D'altra banda, a més de la seua intensa dedicació a la literatura, Joan Pla també ha estat mestre, col•laborador en mitjans de comunicació, director durant alguns anys de la revista Buris-ana, director de l’antic col•legi Cervantes –avui dia Penyagolosa- i professor de valencià per a mestres i llicenciats a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València. El contacte amb els estudiants li ha permés conéixer l'ànima i els gustos dels seus fidels lectors i això de segur que ha contribuït a l'àmplia acceptació de les seues obres. A més a més, a través de la tasca docent, a la qual ha consagrat la seua vida i sota la qual han passat centenars de borrianencs, ha aconseguit deixar una empremta inesborrable en tots els alumnes i els ha sabut transmetre la seua valuosa estima per la nostra llengua i la nostra història.
Ara, ja jubilat des de l'any 2002, Joan Pla visita escoles i instituts per tal de promoure la lectura i trobar-se amb els lectors, a més de gaudir del plaer que és poder dedicar-se de ple a les seues passions: la lectura i l'escriptura.
Per tot el que s'ha exposat, vist que queden acreditats fefaentment els mèrits que motiven la concessió d’esta condecoració, i atés l'acord unànime del Ple de l’Ajuntament de Borriana, amb el dictamen previ de la Comissió Municipal de Participació Ciutadana i Benestar Social, per mitjà d'este acte el Sr. alcalde procedeix a concedir l’honor de Fill Adoptiu de la ciutat de Borriana al Sr. Joan Jesús Pla i Villar.
Enric Safont i Melchor
PARLAMENT DE
LLIURAMENT DEL TÍTOL DE FILL ADOPTIU
PEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE BORRIANA.
16 DE JULIOL DEL
2014. 781é ANIVERSARI DE L’ENTRADA DEL REI JAUME I A LA NOSTRA CIUTAT. I DIA
DEL CARME, PATRONA DELS MARINERS.
No puc ocultar que avui siga per a
mi un dia de satisfacció personal davant l’honorífic títol de FILL ADOPTIU que,
davant la proposta del grup municipal socialista, tant PP com CIBUR van fer seua,
aprovant-la per unanimitat el dia 5 de maig. Unanimitat que em complau, i fa
que la meua acceptació i gratitud siguen plenament satisfactòries. No he buscat
mai cap reconeixement explícit sinó que m’he limitat a fer un treball que m’ha
agradat fer, retornant a la societat una part d’allò que ella m’ha donat. També
em satisfà unir-me a la resta de fills adoptius de la ciutat de què ara forme
part, alguns més remots, com don José Iturbi, d’altres més recents, com mossèn Elias i mossèn Cornelio, o don
Antonio Pastor.
Nascut a la vila d’Artana el 1942,
porte ja 43 anys de veí d’esta ciutat que em va acollir amb els braços oberts i
en la qual em vaig integrar ràpidament a través de l’Agrupació Borrianenca de
Cultura. Sóc fill de la Vall d’Artana i de la Plana de Borriana. De menut em
vaig criar lliurement pels carrers d’Artana, envoltada per les muntanyes de la
meravellosa Serra d’Espadà, serra d’alzines sureres, de pins, de llentiscles i
de brucs. De fonts d’aigua clara, quan els anys són més plovedors, i d’aromàtiques
herbes. I jugant entre els desapareguts carrers empedrats, boscos d’alzines i un
castell enderrocat, em vaig criar innocentment, ignorant del món real que m’envoltava,
talment com conte en el web d’Artanapedia, Memòries
d’un xiquet innocent. La mar, per a mi, encimbellat sobre les restes runoses
del castell, no era més que una franja blavosa en la llunyania, els dies clars,
més enllà de les cendroses oliveres, i jo la somniava moltes nits. No sabia, en
aquells anys d’infantesa, que amb l’esdevenir dels dies, no solament la
retrobaria físicament i duradorament a Borriana, on em vaig traslladar quan em
vaig casar amb una filla de la ciutat, sinó que entraria a formar part, i una
part molt important, en la meua novel·lística, com a L’illa del faraó, a La
violinista de París, a Només la mar
ens parlarà d’amor, i en El secret
del collar de diamants, especialment. Esta novel·la uneix la ciutat de
Borriana i la vila d’Artana a través dels seus protagonistes i paisatges. La
mar em va enamorar de tal manera que quan em trobe lluny d’ella, crec que estic
perdut a la fi del món.
Joan Pla, JR. Calpe, l'alcalde, i al fons E. Safont.
He dit que va ser dins de l’ABC on
em vaig integrar plenament, entitat a la qual mai no es valorarà prou el paper
cultural tan important que ha dut a terme en la nostra ciutat, i que aquella
generació ha donat escriptors com Josep
Palomero, José Félix Escudero, Vicent Franch, Joan Garí, Teresa Esteve o Vicent
Abad. I he d’afegir que gràcies a això, la meua pruïja literària es va veure plenament
adobada i es va desvetlar més ràpidament. Gràcies a aquella relació, vaig
presentar una narració als premis Ciutat de València, que va ser premiada, i
això em va estimular a continuar la meua tasca, en temps molt difícils, quan la
nostra llengua encara no formava part del currículum escolar. Va ser quan ja
era professor a Betxí, on va nàixer, en una combinació de vivències i paisatges
entre Artana i dita ciutat, Mor una vida,
es trenca un amor, que encetaria definitivament la meua cursa literària,
empentada per la posterior entrada curricular en l’educació escolar, ara ja sí
definitivament, de la nostra llengua i literatura. Mor una vida, es trencar un amor, no només és la més emblemàtica,
sinó que ha estat, amb el pas del temps, el símbol dels tres pobles que més
m’han marcat. Els tres estan paisatgísticament units per la rambla que naix a
les muntanyes de la Serra d’Espadà, la Rambla, Riu Sec o Riu Anna, recorre,
plena de baladre, el terme Artana, travessa el meravellós paisatge de les
Penyes Altes o Aragoneses, el terme de Betxí, i desemboca en l’esplendorós
paisatge del Clot de la Mare de Déu, a Borriana, fonent-se en l’ampla mar.
Abans de l'entrada, mentre arriben els invitats
Una majoria dels presents ja
coneixeu esta trajectòria literaria, molt diversa en temes i per a tots els
públics, talment com ha llegit el regidor en la justificació del títol que
m’heu atorgat, per tant no us en cansaré. Alguns aspectes temàtics o de valors
humans en la meua literatura els podeu escoltar o mirar en els vídeos o
conferències que tinc penjats als meus
blocs.
Com no, vull tindre presents en un
acte com este, els meus pares, els que em van transmetre la llengua i l’estima
pel nostre país. D’ells i dels veïns vaig aprendre un vocabulari amplíssim que
feia referència al coneixement precisament del nostre medi, al nom de la flora
i de la fauna, dels accidents geogràfics i que per a mi ha estat també una gran
herència lèxica perquè, si perdem el nom de les coses que ens envolten, correm
el perill de perdre també les arrels de la terra, els nostres orígens. Que
tampoc no vol dir quedar-nos aïllats dins d’un món globalitzat i cada vegada
més plural. Hem sigut sempre i som un poble acollidor de gent i integrador i,
en tindre precisament la mar al nostre
davant, hem estat capaços de solcar i navegar cap a amples horitzons per a
comerciar i, assimilar, nous coneixements…
Dolçainers i tabaleters...
Sí que vull ara, remarcar alguna
qüestió. La gent de la cultura, a Borriana, una vegada establida la democràcia,
hem tingut la sort de comptar amb consistoris que ens han deixat treballar
sense ingerències externes i s’han allunyat, tret d’algun cas esporàdic, de
baralles espúries i estèrils sobre la llengua i la cultura, que a més de
promoure l’enfrontament ciutadà, sempre rebutjable, perjudica la recuperació
que pretenem. Cosa que és d’agrair, i esperem que es continue mantenint esta
línia. Els escriptors, i la gent de la cultura, necessitem pau, som gent de
criteris acadèmics i, per tant científics, i només volem tindre llibertat per a
crear lliurement. A tal fi, necessitem salvaguardar la bona infraestructura
editorial que ja tenim, però són imprescindibles, a més d’una bona educació,
els mitjans de comunicació en la nostra llengua, tan en televisió i ràdio com
en premsa escrita o digital. I perquè la recuperació de la nostra llengua com a
patrimoni cultural de gran valor, com tota manifestació humana, siga completa,
a banda de la recuperació escolar i administrativa, també cal la social, la
religiosa, la judicial i la notarial. O siga, la normalitat plenament
democràtica.
Josep Gregori, Josep Palomero, l'alcalde d'Artana (el primer al darrere)
Magnífic batlle, regidors i autoritats
presents, familiars i amics. Reitere el meu més sincer agraïment a l’ajuntament
de Borriana en ple, i al poble al qual representeu, la vostra decisió, i també,
amics, la vostra presència. Pense continuar guanyant-me el títol i la confiança
que m’heu atorgat. Heu carregat sobre mi una gran responsabilitat. Mentre les
meues qualitats físiques i mentals, més mentals, com podeu veure, em facen
costat, continuaré treballant en aquest món literari i cultural que m’apassiona.
Però ho faré, perquè tots em coneixeu i sabeu que no puc canviar, perquè seria
infidel a mi mateix, des de la llibertat personal, la responsabilitat ciutadana
i la crítica constructiva. Però també des de la col·laboració sempre que la
corporació municipal i la societat m’ho continueu demanant.
Us desitge llarga vida, us agraïsc
la vostra presència i que tingueu un bon dia i un bon estiu… Sigueu feliços i que
la calor siga suportable.
Moltes gràcies.
Joan PlaDIARIO CASTELLÓN
Dimecres, 16 de juliol de 2016
HIJO ADOPTIVO DE LA CIUDAD
Burriana concede el título de Hijo Adoptivo de la Ciudad al escritor y profesor Joan Jesús Pla i Villar
Marcar como favorita
El autor de “Mor una vida, es trenca un amor”, natural de Artana, ha recibido hoy un merecido homenaje por su trayectoria literaria, cultural y docente.
El escritor Joan Jesús Pla i Villar (Artana, 1942) ha recibido hoy en el Ayuntamiento -de manos del alcalde, José Ramón Calpe- el título honorífico de Hijo Adoptivo de la Ciudad de Burriana en el transcurso de un pleno extraordinario en el que se ha hecho efectivo el acuerdo adoptado por unanimidad en la sesión celebrada el pasado 5 de mayo. Pla, además del pergamino acreditativo de este honor, ha sido obsequiado con una réplica del Hermes de Xilxes, escultura de bronce de época romana que se conserva en el Museu Arqueològic Municipal.
Pla, afincado en Burriana desde 1971, ha sido recibido a las puertas del Ayuntamiento por la Corporación Municipal, acompañado por la música de la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Borriana, y por autoridades de Burriana, Artana o Vila-real; el diputado provincial de Cultura, José Luis Jarque y representantes de la sociedad civil, familiares, amigos, académicos, escritores, editores y vecinos de la ciudad.
Tras firmar en el Libro de Honor del Ayuntamiento, Joan Jesús Pla –flanqueado por los maceros municipales y junto al alcalde, José Ramón Calpe- ha accedido al salón de sesiones, donde ha sido recibido con un caluroso aplauso por el público asistente.
Terminada la lectura del acta correspondiente al acuerdo municipal de su nombramiento, por parte de la secretaria municipal, Iluminada Blay; ha tomado la palabra el instructor del expediente y concejal de Cultura, Enrique Safont, quien ha repasado la trayectoria como escritor y maestro de Joan Jesús Pla. Safont ha destacado cómo, desde Mor una vida, es trenca un amor (1981) -con más de 100.000 ejemplares vendidos y finalista en el premio Ciutat de València-, Pla marcó un hito en la literatura valenciana actual y ha asumido un papel relevante en las letras valencianas, “demostrando un verdadero compromiso con la lengua y la cultura valencianas”.
Pla ha mostrado su satisfacción por este honor y ha asegurado que nunca ha buscado este tipo de reconocimientos, “sólo devolver a la sociedad parte de lo que me ha dado”, y ha agradecido a Burriana y a los burrianenses su acogida.
El homenajeado ha recordado su infancia en el corazón de la Sierra de Espadán de su Artana natal, “y cómo el mar, primero como una lejana franja azul, llegó a convertirse -tras afincarme en Burriana- en una parte fundamental de mi novelística”.
Pla ha enlazado su periplo vital con sus inicios en Mor una vida, es trenca un amor, “símbolo de los tres pueblos que me han marcado, Artana, Betxí y Burriana, los tres recorridos por un cauce que primero es rambla, después pasa por las Peñas Aragonesas y desemboca en el Clot de la Mare de Déu”. El escritor ha tenido palabras de recuerdo para sus padres, “quienes me transmitieron la lengua, el amor por mi país y una gran herencia léxica” y ha valorado que la gente del mundo de la cultura “hemos tenido la suerte de vivir nuestra vocación sin injerencias por parte de las distintas corporaciones municipales, porque seguimos necesitando paz y libertad, salvaguardar nuestra infraestructura editorial y también recuperar los medios de comunicación en nuestra lengua, así como lograr su uso en ámbitos como el judicial, religioso o notarial”.
Implicación y compromiso social
Por su parte, el alcalde, José Ramón Calpe, ha felicitado a Joan Jesús Pla por este reconocimiento y por haber escogido Burriana como lugar de residencia e implicación social, “y habernos enriquecido con ello”. En este sentido, Calpe ha recordado que Pla llegó a Burriana a finales del franquismo, “cuando la gente joven tenía claro que las cosas tenían que cambiar, y él participó en aquella lucha por la democracia, desde su compromiso valencianista y con su apuesta por la cultura, desde l’Agrupació Borrianenca de Cultura y el Buris-Ana”.
El alcalde también ha reconocido su faceta como maestro de generaciones de niños en el antiguo colegio Cervantes –ahora Penyagolosa-, “en una época en la que contribuyó a fomentar la participación de todos los agentes educativos, en virtud del nuevo sistema educativo, y también vio la necesidad de aprender y enseñar inglés hace ya más de 30 años”.
Finalmente, José Ramón Calpe ha deseado que continúe su prolífica y exitosa carrera creadora como novelista, “una vez incorporado a la lista de ilustres hijos adoptivos de Burriana, en un día tan señalado como el del aniversario de la conquista de la ciudad por el rey Jaime I, y en agradecimiento a su dedicación por Burriana y los burrianenses”.
Reportatge de Castellónconfidencial:
